Què diu la normativa sobre com ha de ser la formació de reanimació i ús del DEA a Catalunya?

Segons les dades sanitàries, en el món occidental, les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort i, entre aquestes destaca la mort sobtada cardíaca. A més, també se sap que la majoria d’aquestes tenen lloc fora de l’àmbit sanitari. Més concretament, i segons les dades del European Ressucitation Council, cada 45 segons una persona pateix una aturada cardiorespiratòria a Europa, a Catalunya es detecten fins a 10 aturades al dia i a la ciutat de Barcelona una cada 11 hores. Aquestes dades encara resulten més alarmant quan sabem que de cada 100 aturades només es recuperen un 6-8% dels pacients. És a dir, que encara fan falta més mitjans i coneixements sobre com fer front a aquesta emergència sanitària.

En aquest context,  resulta més necessari establir mesures preventives que vagin des de la instal·lació de desfibril·ladors en espais públics i privats fins a la formació en maniobres de ressucitació cardiopulmonar (RCP) per tal d’ajudar a sobreviure una persona que pateixi una aturada cardíaca.

A nivel legislatiu, a Catalunya, existeix el conegut Decret 151/2012, de 20 de novembre  que estableix els requisits per a la instal·lació i l’ús de desfibril·ladors externs fora de l’àmbit sanitari i per a l’autorització d’entitats formadores en aquest ús. És a dir, que apel·la tan entitats publiques, privades i particulars.

Què es considera un desfibril·lador segons aquest decret?

Desfibril·lador extern automàtic (DEA): equip tècnic homologat per fer-lo servir d’acord amb la legislació vigent, capaç d’analitzar el ritme cardíac, identificar les arítmies tributàries de desfibril·lació i administrar una descàrrega elèctrica amb la finalitat de restablir el ritme cardíac viable, amb alts nivells de seguretat. Quan aquest aparell requereix una acció humana de prémer el botó de connexió, s’anomena desfibril·lador extern semiautomàtic (DESA).

 

Qui promou a Catalunya les accions formatives oficials ?

Consell Català de Ressuscitació (CCR): entitat constituïda amb la finalitat de promoure, coordinar i estandarditzar les activitats formatives, de recerca, de difusió i de bones pràctiques en suport vital i ressuscitació cardiopulmonar arreu de Catalunya. Aquesta activitat, que té incidència directa en la promoció i prevenció de la salut, es desenvolupa seguint les directrius de l’European Ressuscitation Council (ERC), organisme al qual el CCR està vinculat.

Instal·lació d’un DEA:

La instal·lació d’un DEA en un espai públic o en qualsevol entitat, empresa, establiment, servei o domicili particular, amb l’excepció dels centres sanitaris, s’ha d’ajustar al que preveu l’article 3 del Reial decret 365/2009, de 20 de març a Catalunya que queda englobat pel decret mencionat anteriorment, sols en els casos que les comunitats no tinguin decret pròpi s’aculiran al Reial decret , pel qual s’estableixen les condicions i els requisits mínims de seguretat i qualitat en la utilització de desfibril·ladors automàtics i semiautomàtics externs fora de l’àmbit sanitari.

Abans de la instal·lació del DEA, les entitats públiques o privades o els particulars ho han de notificar davant la Xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial (OGE) de la Generalitat de Catalunya, mitjançant imprès normalitzat que es pot descarregar de la seu corporativa electrònica de la Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat).

Per tal de facilitar el procés de gestió d’instal·lació de DEA a les empreses, entitats i/o particulars que ho requereixin, des de Reanima oferim un servei professional d’assessorament i instal·lació d’aquests aparells.

La notificació a l’ OGE s’ha d’acompanyar d’una declaració responsable sobre els següents aspectes:

  1. El DEA té el marcatge CE que garanteix la conformitat amb la normativa reguladora de productes sanitaris.
  2. En la utilització i el manteniment del DEA se seguiran, en tot moment, les prescripcions del seu fabricant.
  3. La ubicació del DEA i les seves normes d’utilització estan adequadament senyalitzades en un lloc visible.
  4. S’han previst mitjans per a la comunicació immediata amb el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) a càrrec de qui instal·la el DEA, així com un sistema d’alerta posterior a l’autoritat sanitària a través del telèfon 112.
  5. Al lloc d’ubicació del DEA hi ha, durant l’horari d’activitat, almenys una persona autoritzada per a l’ús de l’aparell, d’acord amb l’article 6, llevat que es tracti d’aparells ubicats a la via pública.
  6. Que el personal autoritzat per a l’ús del DEA ha realitzat els cursos de formació continuada, quan escaigui.

El titular de l’entitat, empresa, establiment, servei o particular que instal·la el DEA és el responsable principal d’aquest i de garantir que l’utilitzaran persones autoritzades. Tanmateix, quan els DEA siguin instal·lats a la via pública, el responsable del DEA no està obligat a tenir una persona autoritzada perquè el faci servir.